Cada dia llegim notícies i més notícies relacionades amb aquest fet i descobrim les estratègies i inversions que grans companyies estan duent a terme en aquests àmbits. No fa masses mesos Telefònica comprava pràcticament la totalitat de Tuenti, Google aquest estiu ha adquirit també a cop de talonari petites empreses especialitzades en temes socials i recentment la mateixa Apple ha llançat una xarxa social anomenada Ping especialitzada en temes musicals.
Per tant, el model popularitzat per Facebook és vàlid, i l’entorn d’Internet intenta crear noves plataformes utilitzant la idea inicial de Mark Zuckerberg.

Amb la tornada dels més petits a l’escola, sembla ser que la part més social de la xarxa també els hi vol fer costat tot llançant xarxes socials dedicades a ells. N’hi ha una que està fent força soroll entre nens de 6 a 11 anys, s’anomena Scuttlepad (scuttlepad.com). La idea d’aquesta nova xarxa social és donar una alternativa als més menuts, intentar que no s’endinsin directament a Facebook on hi ha un pèl de complexitat per a aquestes edats i on també hi poden trobar continguts no aptes per a ells. Scuttlepad, per tant, és una xarxa social apte per menors, repleta de mecanismes que la fan segura i escaient per aquestes edats. El funcionament és molt senzill, un pare o tutor ha de facilitar una direcció de correu electrònic valida per donar l’aprovació de que el menor pot començar a crear el seu perfil. Un cop verificat el correu, l’eina només demana el seu nom, ciutat, color preferit i si vol pot carregar una imatge (tot revisat i controlat per Scuttlepad). Un cop s’han fet aquests senzills passos el/la nen/a ja pot introduir-se i compartir informació amb els seus amics a través d’una xarxa social apte per a ell.
Per la resta Scuttlepad funciona com qualsevol xarxa social, poden pujar imatges, comentar-les, indicar l’estat actual i enviar missatges, tot això acompanyat d’un disseny infantil i de fàcil utilització.

Sens dubte una bona opció abans de complir els 13 anys i crear el seu perfil a Facebook, és com un aprenentatge el qual farà que puguin configurar i utilitzar de forma més segura altres xarxes socials en un futur.

Artícle d’opinió publicat al setmanari del Penedès el 3 de vuit.

L’objectiu únicament és l’entreteniment tot i que de vegades també se n’han dut a terme per motius polítics, reivindicatius o comercials.
Un dels seus trets diferencials és que no requereixen d’anuncis tradicionals ni suport dels mitjans de comunicació per promocionar-se ja que tot és comunicat i convocat via Internet utilitzant eines 2.0 com ara: Blocs, Facebook, Twitter, MySpace, Tuenti, etc. El boca orella a través d’aquests canals fan que es propagui el missatge molt ràpidament i que arribi amb claredat de part d’un amic o conegut cosa que fa que aquest és llegeixi amb uns altres ulls.

En un Flashmob realment pot passar de tot, una guerra de coixins, guerra de pistoles d’aigua, gent circulant sense pantalons pel metro, gent immòbil al mig d’una plaça o fins hi tot gent corrent una cursa simulant-la a camera lenta. Accions totes elles que generen perplexitat i sorpresa a la gent del voltant que no sap el que esta passant.

A banda de l’altruisme per definició del Flashmob, cada cop més hi ha empreses que també s’han llançat a intentar crear-ne per promocionar la seva marca o productes. Ja hi ha hagut varis exemples, alguns organitzats per centres comercials que aconsegueixen una gran afluència de públic controlant el dia i hora que hi seran i sense pràcticament cost econòmic.

Canviant de terç i centrant-nos en la nostra Vila, sembla ser que se’n prepara algun pels volts de Festa Major. Jo me n’he assabentat a través del Twitter i gràcies al boca orella es va estenent.. Suposo que tot anirà a més, en funció de les adhesions i comentaris a través de les xarxes socials, en tot cas estarem atents als darrers dies d’agost per poder viure de primera mà un Flashmob de la més típica. Que serà? una assentada popular?, gent amb banyador i tovalloles? tots amb mocador de casteller al cap? ho haurem de seguir, t’hi apuntaràs?

Artícle d’opinió publicat al setmanari del Penedès el 3 de vuit i al diari digital Penedès Digital.

El camí fins assolir aquesta xifra no ha estat gens fàcil, han rebut moltes crítiques sobretot pel control de la privacitat dels seus usuaris. Jo sempre dic el mateix, al final la informació que surt o no surt a Facebook és responsabilitat nostra, nosaltres som els que teclegem la informació que després la veu qui nosaltres volem que la vegi.
El problema resideix en si enviem informació i no fem res més, s’han de configurar les opcions de seguretat del compte i revisar la política de privacitat, d’aquesta manera podem gestionar qui ho pot veure i qui no. Un altre cas de irresponsabilitat per part dels usuaris és deixar que el perfil s’annexi als cercadors com Google, d’aquesta manera qualsevol persona que busqui algú que tingui un perfil a Facebook, aquest sortirà a la primera posició del cercador. Podeu fer la prova, si no heu configurat aquesta opció veureu com sortiu a Google en les primeres posicions simplement cercant pel vostre nom i cognoms.

Facebook ha crescut molt en poc temps, certament són dades inimaginables pels seus creadors que han anat evolucionant l’eina dia a dia i de ben segur que aquest any augmentarà amb molts més usuaris. A l’octubre s’estrena una pel·lícula anomenada The Social Network que explica els orígens de la xarxa i que tot i no deixar molt bé al seu creador, de ben segur els donarà un nou impuls de popularitat.

També potencialment s’ha de tenir en compte els usuaris xinesos ja que actualment Facebook és una de les empreses vedades a la Xina. Us podeu imaginar la injecció d’usuaris que tindrà si el govern Xinès aixeques la veda sobre Facebook?, de ben segur que en un sol mes en generarien uns quants milions més.

Artícle d’opinió publicat al setmanari del Penedès el 3 de vuit.

Tant les televisions públiques com privades estan potenciant l’ús d’Internet en la TV o el consum d’aquesta a través d’Internet. Les dues fórmules són ben valides per irrompre i presentar un nou punt de vista al consumidor.
Aquest nou model televisiu basant en Internet, permet un consum a demanda. El consumidor de TV ja no s’ha d’esperar i cenyir-se als horaris de la graella, ja podem tenir el que volem a qualsevol hora i sense esperes. Recentment proliferen els casos en què publiquen continguts en primícia per Internet. Sense anar més lluny TV3 estrena programes i capítols en exclusiva primer per Internet per després emetre’ls per la TV tradicional. Recordo fa cosa d’un parell de caps de setmana que vam mirar un capítol de Ventdelplà per la TV a través d’Internet, ja que aquest s’estrenava en exclusiva per aquest mitjà.

A banda de les cadenes de TV, importants empreses d’Internet s’han pujat al carro d’aquest nou model i Google acaba d’anunciar recentment el seu Google TV. La seva principal avantatge és que no se centra en cap cadena sinó que va un pas més enllà, permetre veure qualsevol contingut que hi ha a la xarxa a través de la TV, des de sèries, pel·lícules, navegar per Internet, veure fotografies, connectar-nos a les xarxes socials, etc.

La clau com sempre serà la facilitat en què tot això es pugui oferir al consumidor. Les TV actuals ja poden ser connectades a Internet directament sense requerir de cap altre perifèric i també els nous TDT poden ser connectats a la xarxa. Sens dubte això facilitarà que d’aquí res tots puguem consumir els programes, series, esports, etc. des del sofà el dia i hora que més ens convingui i el millor de tot plegat… que si ens adormim l’endemà podem tornar a mirar-ho des del punt on ho hem deixat.

Artícle d’opinió publicat al setmanari del Penedès el 3 de vuit.

Com en qualsevol ciutat, el que ens interessa és ubicar físicament la nostra botiga en un dels punts on hi hagi més vianants i a on aquests hi puguin accedir molt fàcilment, doncs com en aquest cas, a Internet ens passa exactament el mateix. Aquí no utilitzem una adreça ideal, sinó que cerquem el que s’anomena domini.

Per definir-ho fàcilment, entenem que un domini és un text senzill de recordar i d’escriure, que ens permet accedir al nostre web ràpidament. En el cas del 3 de vuit, el domini és el3devuit.cat, gràcies a aquest podem accedir fàcilment a la versió del diari a Internet.

Avui en dia poder apropiar-nos d’un domini que tingui sentit és una tasca difícil, els noms més atractius i curts com per exemple, treball.com, viatge.com o cotxe.com, entre d’altres ja es troben registrats ja sigui per empreses o per especuladors que hi posen preu per fer-hi l’agost.
Tot això esta portant a moltes empreses a tenir que adquirir a cop de talonari dominis atractius pels seus productes o campanyes comercials.

Personalment alhora d’escollir un domini d’èxit tindria en compte tres punts claus: el primer que aquest sigui curt ja que resulta més fàcil de teclejar i redueix l’error que l’usuari pot cometre al introduir-lo al navegador. El segon que sigui fàcil de pronunciar, està clar que això dependrà del idioma, però s’haurien d’utilitzar síl·labes clares amb vocals i no utilitzar nombres. I el tercer i potser molt vinculada amb l’anterior, que sigui fàcil de recordar, bàsicament el que diem ho recordem.
A banda d’aquestes premisses bàsiques, també hem de tenir en compte l’extensió del domini. Aquestes poden ser .com, .net, .org, .info, etc. L’extensió més utilitzada a nivell mundial és la .com, representa la paraula comercial, moltes empreses registren o cerquen com a primera opció el domini amb extensió .com ja que és molt reconegut i defineix clarament que hi ha un negoci amb presència a Internet.
Cal dir però que també hi ha extensions utilitzades per expressar i ubicar el negoci en un territori. Seria el cas de, per exemple, .ca (Canadà), .za (Sud-àfrica), .jp (Japó) o en el nostre cas .cat de Catalunya.

Els dominis no són béns immobles, no són tangibles però els seus efectes econòmics si són reals i cada cop més agafa molta rellevància el fet de tenir el nom assegurat en forma de domini a la xarxa.

Artícle d’opinió publicat al setmanari del Penedès el 3 de vuit.

A casa nostra ja s’han donat tímids intents d’ús, algunes empreses i associacions comencen a utilitzar aquest tipus de codis per transmetre informació. Probablement un dels casos més populars fou la campanya publicitària de les Seleccions Catalanes on s’utilitzaven els Codis QR per enviar un SMS i així col·laborar amb la Plataforma.

A un nivell més global, grans empreses com Google i Microsoft han començat a desplegar-ho i a fer-ne un ús més seriós aquest darrer any. De moment en el cas de Google està instaurant aquest sistema als EUA, ha integrat els codis QR dins el seu servei de Llocs Favorits (Favorite Places), és un servei basat en Google Maps i Local, el qual permet a un usuari obtenir informació detallada sobre un negoci en particular a partir de lectura del codi QR que la botiga té enganxat amb un adhesiu a l’aparador.

Microsoft ha anat més lluny i ha creat el Microsoft Tag, el seu propi estàndard i una mena d’evolució del codi QR. Aquest ja permet ser llegit a través de totes les plataformes mòbils, fins i tot dels rivals directes com és el cas del recent llançament del lector per Android.
Microsoft Tag permet crear codis QR personalitzant-los i fent-los més atractius. Tècnicament el funcionament és diferent, la tecnologia del gegant de Redmond permet emmagatzemar més informació que en un codi QR i per altre banda, no la guarda pròpiament dins del Tag, sinó que emmagatzema un identificador, que un cop el llegim es enviat als servidors de Microsoft que el processa i mostra el contingut. Gràcies a aquest detall és pot quantificar a efectes comercials les visualitzacions i accessos, cosa que ha impulsat a moltes empreses de màrqueting investigar-ho per incloure-ho en campanyes.

Crec que el tòpic “quan el riu sona, aigua porta“ és totalment aplicable als moviments estratègics que estant duent a terme dues de les principals empreses del sector. De ben segur que els codis QR o si voleu els Microsoft Tag donaran que parlar en un futur pròxim.
Us deixo un codi QR i un Microsoft Tag amb més informació d’ambdós.

.

Artícle d’opinió publicat al setmanari del Penedès el 3 de vuit.

Això és degut al fet de com està construït Internet, en aquest hi habiten infinitat de pàgines. Són documents codificats d’una forma determinada que fan que hi hagi la necessitat de tenir un intèrpret que ens ajudi a traduir el que es vol dir per poder veure les imatges, vídeos, texts, etc. A part, en aquets documents s’hi troben enllaços a d’altres documents que fan que es pugui seguir la informació entre infinitat de pàgines, és la denominada navegació.

Recordo quan vaig començar a utilitzar-los, fa uns deu anys enrere quan només n’hi havia dos que dominessin el mercat, un era Internet Explorer de Microsoft i l’altre el Netscape Navigator de l’empresa Netscape. Aquella batalla la va guanyar Microsoft en gran part gràcies a pràctiques monopolístiques. En l’actualitat s’ha reprès aquella pugna i han nascut varis navegadors que aglutinen un gran nombre d’usuaris. Els més populars a banda del Internet Explorer, són el Mozilla Firefox, Opera, Safari o el Chrome de Google.

Per motius professionals he provat tots els esmentats anteriorment però s’hi n’haig d’escollir un ara mateix em quedaria amb el Google Chrome.
En l’actualitat, aquest és el tercer navegador més utilitzat pels usuaris i com la resta és gratuït i de lliure descàrrega. El destaco per tres motius, primer perquè consumeix molt poca memòria i permet carregar les pàgines molt ràpidament, segon perquè és molt intuïtiu i fàcil d’utilitzar i tercer, i potser el més rellevant, l’alt nivell de seguretat que té. Per exemple, aquest passat mes de març va tenir lloc el Pwn2Own 2010, és un concurs anual on s’hi reuneixen els millors especialistes en seguretat informàtica del món. El concurs consisteix en atacar a les eines més utilitzades del moment i descobrir els forats de seguretat perquè després les companyies hi posin remei i precisament, l’única eina que no van poder batre va ser el Google Chrome.

El futur dels navegadors es presenta força esperançador ja que disposem de més oferta i més competència la qual cosa farà que cada cop més, els navegadors incorporin les millors solucions comunes així com al mateix temps es presenten dues característiques que s’han de desplegar definitivament aquest any al gran públic, la navegació per veu i la realitat augmentada. Per tant, esperem a veure com avança la lluita i qui guanya la batalla final.

.

Artícle d’opinió publicat al setmanari del Penedès el 3 de vuit.

L’Alguna Pregunta Més? ja porta 6 temporades a TV3 i acumula audiències de més del 20% de share. També té una gran presència al Facebook, aquesta és la que té més admiradors de la CCRTV. D’altra banda, també es pot seguir a través del Twitter.

D’aquest programa han sortit frases tant populars com “Aixó es motiu de cese”, “Ho habeu vist?” o “Tira palante” entre d’altres.

Hem plau presentar-vos una aplicació per Android anomenada Tribut al APM?, que recopila les 30 frases més populars del programa així com la cançó versionada del “Viva la Vida”.

Per descarregar-lo podeu anar directament a l’enllaç de l’autor o a través del següent codi QR:

Tot passa per aplicar un Mod, el qual ens actualitza el joc tant en la seva versió PC com en la seva versió PlayStation 3. Però que és un Mod? La paraula Mod prové de l’anglès modification i és una extensió que canvia parts del joc original proporciona-li noves possibilitats, ambientacions, personatges, diàlegs, etc. En definitiva ens permet crear, personalitzar i millorar el joc original.

Aquests Mod’s abans no eren oficials, i les companyies propietàries dels jocs eren reticents a deixar que tercers anònims poguessin modificar els seus jocs. Per sort, en l’actualitat les empreses han donat un radial gir i veuen com una oportunitat el fet de que comunitats d’usuaris desenvolupin i ampliïn les funcionalitats dels seus jocs. D’aquesta manera el popularitzen i allarguen la vida del producte.
En l’actualitat la majoria de jocs incorporen eines i manuals perquè es puguin crear modificacions i així desenvolupar els famosos Mod’s.

Per tant el desenvolupament i l’aplicació d’un Mod és del tot legal. I per instal·lar-lo tant sols hem de descarregar un fitxer i seguir unes petites instruccions.

I què inclou el Mod del Pro Evolution Soccer 2010 per PC i PlayStation 3?
Segons el que publiquen els seus creadors les modificacions son:

- Selecció Catalana de Futbol amb els seus millors jugadors.
- Més de 20 seleccions nacionals afegides com Euskal Herria Galicia entre d’altres.
- Incorpora les següents lligues: Premier League, Calcio, Lliga BBVA,Lliga Adelante,2a B gr.III,3a div. gr.V
- Incorpora més de 60 altres equips europeus.
- Selecció Catalana Clàssica amb jugadors com Guardiola,Kubala o Rexach.
- Inclou el mític Barça del Dream Team.
- Tots els equips compten amb les seves equipacions actuals.
- Les plantilles estan actualitzades al mercat d’hivern del 2010.
- S’inclouen pilotes i botes actuals.
- Altres detalls per a un major realisme en la jugabilitat.
- Més de 200 cares incorporades.
- Logotips reals per a totes les competicions.
- Habilitats de jugadors actualitzades.
- Incorpora equipatges antics per als més nostàlgics.

Si esteu interessats a instal·lar-lo el podeu descarregar en aquest enllaç.

I per més informació podeu adreçar-vos a la pàgina oficial: Catalunya en joc.

Sembla ser que un atacant podia utilitzar algun dels problemes detectats per evitar les restriccions de seguretat, descobrir informació sensible o realitzar accions que podrien comprometre el sistema.

No entraré en detalls tècnics de quines son i què fan les vulnerabilitats esmentades, simplement si utilitzeu Google Chrome és obligat actualitzar-lo a la versió 4.1.249.1036, disponible en aquest enllaç.

Si voleu més informació podeu adreçar-vos a Stable Channel Update.